Els aspectes més positius del EMDR són:
– la rapidesa de la intervenció,
– l’eficiència,
– la capacitat de ser aplicat a persones de qualsevol edat, inclosos a nens.
El EMDR (Dessensibilització i Reprocessament per mitjà dels Moviments Oculars) és un tractament psicoterapèutic descobert en 1989 per la psicòloga estatunidenca Francine Shapiro.
Originalment utilitzat per a alleujar l’estrès associat als records traumàtics, en els últims anys va ser investigat extensament per psicoterapeutes clínics, investigadors de la salut mental o neurofisiològics.
Avui dia es considera un tractament basat en l’evidència per al TEPT (Trastorn d’Estrès Post-traumàtic), validat per més recerques i publicacions que qualsevol altre en el camp de la psicoteràpia del trauma. Es va aprovar, entre altres, per la American Psychological Association (1998-2002), l’Associació Americana de Psiquiatria (2004), la Societat Internacional d’Estudis sobre l’Estrès Traumàtic (2010) i l’Organització Mundial de la Salut (2002).
Els estudis realitzats en el camp del EMDR i la recerca mostren que mitjançant l’ús de EMDR les persones poden experimentar els beneficis després del tractament d’una manera eficaç i ràpida.
Es van dur a terme més de 20 estudis controlats (estudis controlats aleatoris) que confirmen aquests resultats. Alguns d’aquests estudis mostren que entre el 84% i el 90% de les víctimes d’un trauma l’individu no manifesten més el trastorn d’estrès posttraumàtic després de només 3 sessions de 90 minuts.
Especialment indicat per a tractar les conseqüències dels traumes, el EMDR s’ha convertit a poc a poc en un enfocament cada vegada més refinat, complex i global, que pot fer front a la major part dels trastorns, en particular als diferents trastorns d’ansietat.
COM POT AJUDAR EL EMDR?
L’enfocament EMDR ofereix l’oportunitat no sols per a reelaborar els traumes del passat, sinó també per a millorar les habilitats personals i recursos individuals, per a afrontar els reptes de la vida quotidiana amb serenitat i seguretat, sense sentir-se a la mercè dels símptomes de l’ansietat. El treball psicoterapèutic implica la reelaboració de totes aquestes experiències angoixants relacionades amb la història de la persona i que pot ser degut als símptomes d’ansietat.
La importància de la tensió, del dolor, de la violència domèstica, de l’abús infantil, i d’altres esdeveniments negatius o pesats que poden passar en la vida, com a factors de risc és ara àmpliament reconeguda en la literatura sobre l’ansietat.
Amb EMDR no es treballa només amb el record d’algunes experiències que poden haver contribuït a l’aparició del trastorn d’ansietat, sinó també amb el record de les primeres vegades que s’ha experimentat l’ansietat i les pitjors vegades, amb la finalitat de desensibilizar i neutralitzar aquestes reaccions. Això facilitarà a la persona el ser capaç de fer front d’una manera més serena a les situacions que fins llavors es van viure com ansiógenas.