Norma 3. De les relacions amb uns altres professionals

Article 21. El psicòleg no ha de fer mai maniobres il·legals o fraudulentes destinades a aconseguir que li siguin confiats casos de determinades persones. Es considera una falta ètica que aprofiti la situació de treballar en una institució per obtenir casos per a la seva pràctica privada.

 

Article 22. El psicòleg no ha d'avalar ni d'encobrir amb la seva titulació la pràctica professional de persones no titulades en psicologia. Així mateix, ha de denunciar els casos d'intrusisme de què s'assabenti.

 

Article 23. El psicòleg ha d'informar el Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya del fet que té coneixença d'accions no ètiques o de la vulneració deontològica d'uns altres col-legiats.

 

Article 24. Sens perjudici de la crítica científica que estimi oportuna en l'exercici de la seva professió, el psicòleg no ha de desacreditar col-legues o uns altres professionals que treballin a partir dels mateixos principis teòrics i/o metodològics o d'uns altres. Ha de parlar amb respecte de les escoles i de les classes d'intervenció que gaudeixen de credibilitat científica i professional.

 

Article 25. Si els objectius de la pràctica professional del psicòleg conflueixen amb els d'uns altres professionals, és convenient i, en alguns casos, necessària la col·laboració interdisciplinària, sens perjudici de les competències i els coneixements de cadascun d'ells i evitant la duplicitat innecessària de les accions.

 

Article 26: El professional de la psicologia pot negar-se a acceptar fer simultània la seva intervenció amb la d'un altre professional. No ha d'interferir en les intervencions iniciades per uns altres psicòlegs.