Norma 1. De la competència profesional

Article 1.El codi deontològic de la professió de psicòleg està destinat a servir com a regla de conducta professional en l'exercici de la psicologia en qualsevol de les seves modalitats. El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha de valorar, d'acord amb aquestes normes, l'exercici de la professió dels seus col·legiats.

 

Article 2. L'activitat del psicòleg es regeix, per damunt de tot, pels principis de convivència i legalitat que s'han establert democràticament a Catalunya, a l'Estat espanyol i pels organismes internacionals, i que s'hagin d'aplicar.

 

Article 3. El psicòleg ha de tenir en compte, en l'exercici de la seva professió, les normes implícites i explícites que regeixen l'entorn social on actua, ha de considerar-les com a elements de la situació i ha de valorar les conseqüències que tingui en la seva activitat professional la conformitat amb aquestes normes o el fet de desviar-se'n.

 

Article 4. El professional de la psicologia, en l'exercici de la seva professió, ha de ser independent i ha de rebutjar tota mena d'impediments o obstacles per a la seva independència professional i per a l'exercici legítim de la seva professió dins del marc dels drets i deures que defineixen els estatuts i el codi deontològic del Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

 

Article 5. En l'exercici de la professió, el psicòleg està obligat a respectar els

principis comuns a tota deontologia professional: el respecte a la persona, la protecció dels drets humans, el sentit de la responsabilitat, l'honestedat, la sinceritat amb els clients, la prudència en l'aplicació dels instruments i de les tècniques, la competència professional i la solidesa de la fonamentació científica de les seves activitats professionals.

 

Article 6. El psicòleg ha de ser summament cautelós, prudent i crític en la seva intervenció professional respecte a nocions i termes que fàcilment poden degenerar en etiquetes devaluadores i discriminatòries.

 

Article 7. El psicòleg no pot utilitzar la seva posició en la relació professional com a situació de poder o superioritat en benefici propi o de tercers.

 

Article 8. El psicòleg ha de defensar, prescindint del lloc i de la posició que ocupi, la seva independència respecte a l'ús dels seus coneixements i a l'aplicació de les tècniques que li són pròpies.

 

Article 9. És un deure ètic del professional de la psicologia d'actualitzar la seva formació i els seus coneixements dins l'àmbit de les seves competències. Ha de conèixer els límits de la seva competència professional i els dels procediments i mètodes de la professió, que ha d'utilitzar amb la deguda cautela, i els dels resultats. Igualment, ha d'evitar falses expectatives.

 

Article 10. Constitueix una transgressió de la normativa professional d'atribuir-se una titulació acadèmica que no es posseeix, així com una especialització per a la qual no es té la capacitat necessària.

 

Article 11. El psicòleg ha de vetllar pel prestigi, pel respecte i per l'ús adequat dels termes, dels instruments i de les tècniques propis de la professió.

 

Article 12. El professional de la psicologia ha d'assegurar-se que el seu estat emocional, mental i físic no afecta la seva capacitat per proporcionar un servei psicològic competent i, si no és així, ha de buscar assessorament professional.

 

Article 13. En l'exercici forense, els psicòlegs han d'estar familiaritzats amb les normes judicials o administratives que regeixen la seva tasca. Igualment, han de tenir una formació especialitzada.

 

Article 14. Si sorgeixen noves àrees per a les quals encara no hi ha pautes de capacitació universalment reconegudes, els psicòlegs han de prendre les mesures necessàries per assegurar la competència en la seva tasca i per protegir de qualsevol perjudici els clients/pacients, els estudiants, els participants en investigacions, les organitzacions i d'altres.

 

Article 15. En casos d'emergència, tots els psicòlegs han de donar atenció a individus per als quals no hi ha disponibles uns altres serveis de salut mental, únicament per assegurar que l'atenció no els és negada. Els serveis han de ser interromputs tan aviat com l'emergència hagi conclòs o els serveis especialitzats siguin disponibles.