|
Código ético del COPC
A continuación se describe el códico ético por el que han de
regirse los profesionales de la Psicología tal y como indica el Col.legi
Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
TITOL PRELIMINAR
Article 1
El codi deontològic de la professió del psicòleg està destinat a servir com
a regla de conducta professional en l’exercici de la psicologia en qualsevol
de les seves modalitats. El Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
valorarà, d’acord amb aquestes normes, l’exercici de la professió dels seus
col.legiats.
Article 2
L’activitat del psicòleg es regeix, per damunt de tot, pels principis de
convivència i legalitat democràticament establerts a Catalunya i a l’Estat
espanyol.
Article 3
El psicòleg tindrà en compte, en l’exercici de la seva professió, les normes
implícites i explícites que regeixen l’entorn social on actua,
considerant-les com a elements de la situació i valorant les conseqüencies
que la conformitat o desviació respecte d’elles puguin tenir en la seva
activitat professional.
Article 4
El psicòleg rebutjarà tota mena d’impediments o obstacles per a la seva
independència professional i per al legítim exercici de la seva professió,
dins del marc dels drets i deures que defineix el present codi.
I. PRINCIPIS GENERALS
Article 5
L’exercici de la psicologia s’ordena cap a una finalitat humana i
social que pot expressar-se en objectius tals com el benestar, la salut, la
qualitat de vida i la plenitud del desenvolupament de persones i grups en
els diferents àmbits de la vida individual i social.
Article 6
La professió del psicòleg es regeix per principis comuns a tota
deontologia professional: respecte a la persona, protecció dels drets
humans, sentit de la responsabilitat, honestedat, sinceritat amb els
clients, prudència en l’ampliació dels instruments i tècniques, competència
professional i solidesa de la fonamentació científica de les seves
activitats professionals.
Article 7
El psicòleg, per cap raó, no realitzarà ni contribuirà a pràctiques
que atemptin contra la llibertad i la integritat física i psíquica de les
persones. La intervenció directa o la cooperació en la tortura i els
maltractaments, a més d’un delicte, constitueix la més greu violació de
l’ética professional.
Article 8
Tot psicòleg ha d’informar, almenys als organismes col.legials, de
la violació dels drets humans que arribi a conèixer a través de la seva
práctica professional, un cop esgotades totes les possibilitats
d’intervenció psicològica per evitar-la.
Article 9
El psicòleg, en la prestació del seu servei, no farà discriminació
de les persones i/o grups per raons d’edat, sexe, nacionalitat, classe
social, raça, idioma o qualsevol altra diferència.
Article 10
Igualment, respectarà les opcions i els criteris ideològics, morals
i religiosos dels seus clients, sens perjudici del seu qüestionament, quan
esdevingui necessari, en el decurs de la seva intervenció.
Article 11
El psicòleg serà sumament cautelós, prudent i crític en la seva
intervenció professional davant de nocions i termes que fàcilment poden
degenerar en etiquetes devaluadores i discriminatòries.
Article 12
El psicòleg no utilitzarà la seva posició en la relació
professional com a situació de poder o superioritat en benefici propi o de
tercers.
Article 13
El psicòleg no realitzarà mai maniobres de captació dirigides a
aconseguir que li siguin confiats casos de determinades persones, ni tampoc
procedirà a realitzar actuacions que assegurin pràcticament el seu monopoli
profesional en un àrea determinada. Quan treballi en una institució, no
aprofitarà la seva situació per derivar casos a la seva pràctica privada.
Article 14
El psicòleg no avalarà ni encobrirà amb la seva titulació la
pràctica professional realitzada per persones no titulades. Així mateix,
denunciarà els casos d’intrusisme que arribin al seu coneixement.
II. DE LA COMPETÈNCIA PROFESSIONAL I DE LA RELACIÓ AMB ALTRES
PROFESSIONALS
Article 15
El psicòleg defensarà, independentment del lloc i la posició que
ocupi, la seva independència respecte a l’ús dels seus coneixements i
l’aplicació de les tècniques que li són pròpies.
Article 16
És un deure ètic del psicòleg actualitzar la seva formació i els
seus coneixements dins l’àmbit de les seves competències.
Article 17
El psicòleg vetllarà pel prestigi, el respecte i l’ús adequat dels
termes, instruments i tècniques propis de la professió.
Article 18
Sens perjudici seva crítica científica que estimi oportuna en
l’exercici de la seva professió, el psicòleg no desacreditarà col.legues o
altres professionals que treballin a partir dels mateixos o altres
pressupòsits teòrics i/o metodològics. Parlarà amb respecte de les escoles i
d’aquells tipus d’intervenció que gaudeixen de credibilitat científica i
professional.
Article 19
Quan els objectius de la pràctica professional del psicòleg
conflueixin amb els d’altres professionals, és convenient, i en alguns casos
necessària, la col.laboració interdisciplinar, sens perjudici de les
competències i els coneixaments de cadascun d’ells.
III. DE LA INTERVENCIÓ
Article 20
El psicòleg ha de rebutjar de dur a terme la seva intervenció quan
existeixin seriosos indicis que la seva participació pot ser mal utilitzada
o utilitzada en contra dels legítims interessos de les persones, els grups,
les institucions i les comunitats.
Article 21
Dins l’àmbit de les organitzacions, el psicòleg tractarà d’apropar
les necessitats d’aquestes amb les de les persones en el seu treball.
Article 22
En fer-se càrrec d’una intervenció sobre persones, grups,
institucions i comunitats, el psicòleg els informarà adequadament sobre les
característiques essencials de la relació establerta i els objectius que es
proposa. En el cas de menors d’edat o legalment incapacitats, en seran
informats, a més, els pares o tutors.
Article 23
El psicòleg ha de finalitzar la seva intervenció, i no
perllongar-la innecessàriament, bé sigui perquè ha assolit els objectius
proposats, o bè perquè li manquen recursos o capacitació per aconseguir-los.
En aquest cas informarà desinteresadament de la possibilitat que la
intervenció sigui continuada per altres professionals.
Article 24
El psicòleg pot negar-se a acceptar fer simultània la seva
intervenció amb la d’un altre professional. En tot cas no interferirà en les
intervencions iniciades per altres psicòlegs.
Article 25
Quan una determinada avaluació o intervenció psicològica tingui una
estreta relació amb altres àreas disciplinars i competències professionals,
el psicòleg tractarà d’assegurar les corresponents connexions, bé per ell
mateix, bé indicant i orientant en aquest sentit el seu client.
Article 26
En el cas d’assessorament o realització de campanyes publicitàries
comercials, polítiques o similars, el psicòleg vetllarà per la salvaguarda
de la veracitat dels continguts i del respecte per la persona i pels grups.
Article 27
El psicòleg tindrà especial cura a no crear ni mantenir falses
expectatives que, posteriorment, sigui incapaç de satisfer professionalment.
Article 28
Tampoc no es prestarà a situacions confuses en què el seu paper i
funcions siguin equívocs o ambigus.
IV. DE LA INVESTIGACIÓ I LA DOCÈNCIA
Article 29
El psicòleg ha de contribuir, en l’exercici de la seva professió,
al progrés de la psicologia, investigant d’acord amb les exigències del seu
treball científic i donant-ne a conèixer els resultats.
Article 30
La participació en qualsevol investigació haurà de ser autoritzada
explícitament per les persones sobre les quals es realitza, o bé pels seus
representants legals, que hauran de ser informats dels possibles efectes de
la investigació.
Article 31
Si es tracta d’investigacions per experimentar tècniques o
instruments nous, encara no contrastats, s’informarà prèviament els clients.
En el cas que el tipus d’experiencia requereixi la conveniència de no
informar-los explícitament, el psicòleg no utilitzarà aquestes dades en els
seus informes.
Article 32
En el cas d’experimentacions que comportin molèsties o danys
passatgers, s’informarà degudament els subjectes i s’assegurarà que la seva
participació és totalment voluntària en tot moment.
Article 33
En tot cas, el psicòleg rebutjarà produir a les persones danys
permanents, irreversibles o innecessaris per evitar-ne altres de majors.
Article 34
Quan la investigació requereix el recurs a la decepció o a
l’engany, el psicòleg s’assegurarà que aquest no produirà perjudicis
durables a cap dels subjectes i, en tot cas, els revelarà la natura i la
necessitat experimental de l’engany en cloure la sessió o la investigació.
Article 35
En l’experimentació amb animals s’evitarà o reduirà al mínim els
sofriments, els danys o les molèsties que no siguin imprescindibles i
justificables en atenció a fins de valor científic i humà.
Article 36
El psicòleg, en la práctic professional de la docència, defensarà
la llibertat per transmetre els coneixements i les opcions científiques a
les quals s’adhereix, argumentant científicament les seves crítiques a les
diferents teories i donant a conèixer les fonts en què es basa.
Article 37
El psicòleg, en la seva funció docent, serà el responsable que
l’activitat de l’estudiant referida a la investigació, l’avaluació i la
intervenció, s’adeqüi als principis continguts en el present codi.
Article 38
En l’exercici de la docència, el psicòleg no coaccionarà ni oferirà
beneficis acadèmics per aconseguir que els alumnes participin com a
subjectes sobre els quals realitzar investigacions.
V. DE L´OBTENCIÓ I L´ÚS DE LA INFORMACIÓ
Article 39
La informació que el psicòleg recull en l’exercici de la seva
professió està sotmesa a dret i deure de secret professional del qual tan
sols està eximit per consentiment exprés del client o per supòsits legals.
Article 40
Qualsevol subjecte d’una exploració o intervenció psicològica
sol.licitada per una altra persona o institució té dret a ser informat, ell
i/o els seus pares o tutors, de l’exploració i del destinatari de l’informe
psicològic resultant.
Article 41
Així mateix, té dret a rebre informació sobre el contingut de
l’esmentat informe que no se’n derivi un greu perjudici per al client o per
al psicòleg.
Article 42
Les enumeracions o llestes de subjectes avaluats on constin el
diagnòstic i dades de l’avaluació que siguin requerides per altres
instàncies, a efectes de planificació, obtenció de recursos o altres, hauran
de lliurar-se sense el nom ni les dades d’identificació del subjecte, sempre
i quan no siguin estrictament necessàries.
Article 43
La informació que el psicòleg adquireix professionalment no ha
d’utilitzar-la en benefici propi ni de tercers, ni en perjudici de
l’interessat.
Article 44
L’exposició oral, impresa, audiovisual o altres, de casos clínics o
il.lustratius amb finalitats didàctiques o de comunicació o divulgació
científica, ha de fer-se de forma que no sigui possible la identificació de
la persona, grup o institució de què es tracti, excepte en el cas d’un
consentiment explícit.
Article 45
Els registres escrits o electrònics de les dades psicològiques,
entrevistes i resultats de proves seran conservats, sota la responsabilitat
del psicòleg, en condicions que assegurin el secret professional.
VI. DE LA PUBLICITAT
Article 46
La publicitat dels serveis que ofereix el psicòleg serà concisa;
especificarà el títol que l’acredita per a l’exercici professional, la seva
condició de col.legiat, si s’escau, les àreas de treball o tècniques
utilitzades. En cap cas no farà constar els honoraris ni cap mena de
garanties o afirmacions sobre la seva vàlua professional, competència o
èxits. En tot cas hi haurà una correcta identificació de l’anunciant.
Article 47
Constitueix una transgressió a la deontologia professional
atribuir-se una titulació acadèmica que no es posseeix, així com una
especialització per a la qual no es té la capacitat corresponent.
Article 48
Quan el psicòleg presti el seu nom, prestigi o imatge amb fins
publicitaris, ho farà sense detriment del prestigi de la professió.
VII. DELS HONORARIS I LA REMUNERACIÓ
Article 49
El psicòleg s’abstindrà d’acceptar condicions o retribucions
econòmiques que signifiquin desvalorització de la professió o competència
deslleial.
Article 50
El psicòleg podrà, excepcionalment, prestar serveis gratuïts
d’avaluació i d’intervenció a clients que no els puguin pagar i en tinguin
manifesta necessitat.
Article 51
En l’exercici lliure de la professió, el psicòleg informarà
prèviament el client sobre la quantia del seus honoraris per actes
professionals.
Article 52
La percepció i retribució d’honoraris no està sotmesa a l’exit del
tractament o a un determinat resultat de l’actuació del psicòleg.
Article 53
El psicòleg, en cap situació, no percebrà ni oferirà cap
remuneració relacionada amb la derivació de clients.
VIII. GARANTIES PROCESSALS
Article 54
La
Comissió Deontològica, creada pel Col.legi Oficial de Psicòlegs de
Catalunya, vetllarà per la interpretació i aplicació d’aquest Codi. El
Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya assegurarà la seva difusió entre
tots els professionals i el conjunt d’institucions socials. Procurarà, així
mateix, que els principis que aquí s’exposen siguin objecte d’estudi per
part de tots els estudiants de Psicologia a les Universitats.
Article 55
Les infraccions de les normes del Codi Deontològic en l’exercici de
la professió hauran de ser denunciades davant la comissió Deontològica.
L’expedient haurà de tramitar-se sota els principis d’audiència,
contradicció i reserva, i es conclourà amb una proposta de resolució de la
Comissió. La Junta de Govern, un cop escoltat l’interessat, adoptarà la
ressolució procedent, acordant el sobreseïment o la imposició de la sanció
disciplinària que estatutàriament correspongui, d’acord amb l’article 61
dels Estatuts Col.legials.
Article 56
El Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya garantirà la defensa
d’aquells col.legiats que es vegin atacats o amenaçats per l’exercici
d’actes professionals legítimament realitzats dins del marc de drets i
deures del present codi, i defensarà particularment el secret professional i
la dignitat i la independència del psicòleg.
IX. CONSIDERACIONS FINALS
Article 57
Quan un psicòleg es vegi en el conflicte de normes adverses,
incompatibles, siguin legals o bé d’aquest Codi Deontològic, que entrin en
col.lisió en un cas concret, resoldrà segons consciència, i informarà les
diferents parts interessades i la Comissió Deontològica Col.legial.
Article 58
El Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya tractarà que les
normes d’aquest Codi Deontològic passin a formar part de l’ordenament
jurídic garantit pels Poders Públics, ja que representan un compromís formal
de les institucions col.legials i de la professió davant la societat
catalana, en la mesura que la mateixa societat les valori com a essencials
per a l’exercici d’una professió de gran significat humà i social.
|
